Sóc Lliure

Paraules de Jesús als seus deixebles, que escoltarem en l’evangeli d’aquest
diumenge.

Alguns heu començat vacances, altres esteu a punt d’iniciar uns dies de repòs.

És bo escoltar que aquesta és també la invitació de Jesús, el Senyor, per a vosaltres: “Veniu, reposeu una mica”.

Aquesta paraula “repòs” segur que no significa el mateix per a tots. D’acord amb l’activitat quotidiana, caldrà cercar el repòs o descans necessari. Però a tots ens és convenient un canvi de ritme, d’ambient, d’activitat, fins i tot d’escenari habitual de vida.

Pot abastar des del “dolce far niente” “la dolcesa de no fer res”, en el sentit
de no tenir cap obligació, fins al desig de conèixer nous indrets, d’immergir-se en cultures diferents, de contemplar la bellesa de la natura i/o del seu reflex en obres humanes. Des de deixar-se acaronar pel sol, l’aigua, l’aire per revitalitzar el cos, fins a trescar per les muntanyes, fent acampada; adaptant-se a les possibilitats que ofereix la natura i oblidant-se de tot allò que normalment considerem imprescindible per viure.

Desitjo que cadascú aprofiti aquests dies per reposar de veritat, per recuperar forces, per asserenar el pas, el cap i el cor.

I per això estic convençut que ens hi ajudarà:

– No oblidar Déu i els altres. Si som contemplatius del que veiem, del que sentim, no és gens difícil que brolli el reconeixement de Déu, que en la natura ens ha enviat la seva primera gran
carta d’amor i de la seva presència. No és gens difícil reconèixer la inspiració divina en la contemplació de les obres humanes, siguin religioses, siguin profanes. Saber contemplar la bellesa o belleses ens remet a desitjar conèixer i contemplar aquell qui és la Bellesa, la perfecció.

– No oblideu els altres, els qui us acompanyen, també ells necesiten repòs i descans; també necessiten oblidar la pressió de cada dia, i el frec a frec de la convivència que sovint produeix tensions. La delicadesa en el tracte, les atencions personals més que mai, el no afegir malhumors quan les coses no surten com s’havia previst.

– Considereu que molts treballen i estan al vostre servei, perquè vosaltres pugueu gaudir d’aquests dies.

– En qualsevol indret trobarem espais, construccions, siguin majestuoses o humils, a on es reuneixen els deixebles de Jesús d’aquell lloc, a on us acolliran com a germans per celebrar junts l’eucaristia, per pregar. També hi trobareu preveres que estan al vostre servei. No fem vacances de la vida cristiana; al contrari, és un bon moment per recuperar moments de pregària, de contemplació, de celebració, d’accions de servei… que les responsabilitats de la vida normal poden fer més difícil.

– Deixem-nos instruir pel Senyor, pels germans cristians, per la natura… Perquè cal dir que l’evangeli del diumenge acaba recordant que Jesús i els deixebles quan arribaren al lloc escollit per descansar, es trobaren amb molta gent que eren “com ovelles sense pastor”, i és clar, Jesús se n’ocupà i els instruïa llargament.

L’Església continua al vostre servei!